dilluns, 31 de maig de 2010

HA VINGUT EL MEU GERMÀ!

Oi, que sabeu que el meu germà és mariner i que ara està vivint molt lluny?
Doncs el dijous hem va avisar de que vindria a visitar-me el diumenge però tenia una mala noticia... que se n'anava el dilluns...!!!
La meva mare va avisar a tota la meva familia!!!
I van poder venir tots menys el meu cosí gran (11 anys).
Així que el diumenge pel matí a les 7:00H. va vindre a la meva habitació!
Jo hem vaig pensar que era un lladre i li vaig donar un cop! (pero sort que era fluix!).
Ens vam abraçar i ens vam anar a dormir un altre cop, ell a la seva habitació.
A les 11:00h. em desperta la meva mare, i em vaig llevar, vaig vestir, vaig fer el meu llit, vaig esmorzar...
Quant es va despertar el meu germà a les 13:00h. li vaig dir:
- Com es que t'han despertat tan tard!!
I em va dir que com que havia passat tota la nit viatjant, estava cansat.
Quant va arribar la meva família abans de que el meu germá es despertés, vam anar tots a la seva habitació cridant!!
El meu germá al cap de mitja hora, va despertar (com la bella durment) i vam anar a dinar, Després el meu germà es va posar a l'ordinador i em va dir:
-Sandra has vist l'altre mòbil que tinc?? doncs te'l regalo!! Me'l va posar tot en ordre i ara és meu! la meva mare em va dir que el meu germà m'havia donat 50 euros perquè hem comprés el que vulgués.
Després vam veure una pel·licula junts i ens vam anar a dormir.
Dilluns vam anar al tren de SANTS i ens vam despedir...
Jo quant va marxar em vaig posar a plorar!! Estava molt trista, després el meu germá va trucar i em va tranquilitzar. Ara ja estic més tranquila però encara tinc una mica d'engúnia...
Sandra R.
La Mola

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sandra...
Quina alegria noia!
Tornara a vindre?
Espero que si!

mARTA Montero
La Mola

Anònim ha dit...

Sandra,anims que aviat tornarà i podreu anar junts al cine,a dinar o simplement xerrar i xerrar.

Un petò molt grand.

Noèlia,Nicolàs i Susana.

Anònim ha dit...

Gracies!
Si tornara la a principis de juliol!!
I m'alegro molt!!
Sandra R.
La Mola