DIJOUS GRAS

Avui dia 31 de Gener de 2008 és DIJOUS GRAS i ha arribat el Carnestoltes a l'escola.
Com és tradició a la nostra escola, els grans, o sigui, el de La Mola, ho hem hagut d'organitzar tot. No ens queixem. Ens encanta.
Això vol dir pensar les disfresses de la comparsa d'acompanyament, com farem l'entrada a l'escola, redactar les ordres i el pregó i també les crítiques als mestres... I fer fulls informatius per a les classes i les famílies.
Ens ha quedat força bé, ho podreu veure a les fotos.
Desprès tota l'escola ha anat a la Penya a comprar pa i coca de llardons però no hi havia coca i han dit que a tarda n'hi hauria,i també ha anat a comprar butifarres, com:(butifarra d'ou, butifarra blanca, etc...).
Desprès els de cicle superior, o sigui, La Mola hem anat a l'Ajuntament amb butifarra i instruments a deixar clar que ja es Carnaval.

ESTUDIEM EL COS HUMÀ.

Els de la Mola estem estudiant el cos humà. Per estudiar-lo ens hem dividit en 5 grups de 2 o 3 persones cada un. Cada un d'aquests grups cercava informació sobre un aparell (l’aparell reproductor, l’aparell respiratori, etc). Ens vam posar d'acord per respondre quatre qüestions:
- noms de les parts,
- com funciona?,
- per a què serveix?,
- es pot substituir?
Després cada grup va fer un dossier amb informacions sobre les parts del seu aparell, com funciona i si es podia substituir,... amb il·lustracions, esquemes... Quan tots els grups ho vam tenir acabat la Rosa, la nostra mestra, ens va dir que havíem de fer una exposició perquè cada company i companya de la classe aprengués el mateix que cada grup havia après. És a dir, que tots havíem d'acabar aprenent el que cada grup havia estudiat.
Vam fer una mena d’horari per veure quantes hores teniem de projecte, per planificar les tasques i el temps. Amb aquelles hores de projecte cada grup s’ho va organitzar, va pensar quina era la millor manera de passar la informació, de fer saber als altres el que sabíem nosaltres, vam preparar els materials entre les hores de projecte i de TIC i un cop acabats ens ho vam estudiar.
Quan va arribar el dia de l’exposició cada grup ho va fer de maneres diferents i amb suports també diferents: amb un projector de transparències, amb murals i activitats per als companys/es, amb un Power Point, amb preguntes al grup, responent dubtes...
mentres, la resta de companys preníem nota a la llibreta d'apunts, encara que tots sabíem que després tindríem fotocopiats tots els dossiers de tothom.
A les imatges podeu veure alguns exemples de com ho vam fer.
BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

REDACCIÓ: Shawnee Ruiz. La Mola.

LES FESTES DE SANT SEBASTIÀ

Qui és Sant Sebastià?
Sant Sebastià va ser un màrtircristià de la guàrdia pretoriana.Un emperador romà va manar als seus soldats queel matessin amb fletxes, però Sebastià no va morir i unaviuda cristiana anomenada Irene el va recollir i li vacurar les ferides. Quan Sebastià estava curat va anara l 'emperador a dir-li que era un home cruel. Llavorsl'emperador va dir una altra vegada als seus soldats que elmatessin a cops.La festivitat es celebra el 20 de gener.

Història de Sant Sebastià a Olesa de Bonesvalls
L'any 1894 es va produir una epidèmia que va atacarals nens. Davant de la terrible mortalitat infantil el poble va demanar ajuda a Sant Sebastià. El rector era Mn. Josep Pasqual. L' èxit de la promesa va fer que la festa tingués un significat especial i un entusiasme únic que avui encara segueixen. A Olesa para tot el treball,com si fos una festa major.

SANT SEBASTIA I CAL SAMSÓ

Sant Sebastià es celebra degut a que fa molt anys es van produir unes epidèmies que feien que els nens es posessin malalts i es morien. Davant de tanta mortalitat infantil, la gent d'Olesa va decidir fer un VOT GENERAL DE POBLE a Sant Sebastià perquè els nens no es posessin més malalts. Van prometre que el dia de Sant Sebastià els nens i nenes anirien a missa tant si estaven bons, com malalts, refredats o coixos... Els portarien a missa el dia 20 de gener, tan si com no per honorar el Sant.
Aquest dia s'ha acabat convertint en una tradició que es celebra amb molt d'entusiasme.
A Olesa és festa local i homes i dones que ara ja no hi viuen, demanen festa a la feina per compartir aquest dia amb el seu poble.
A l'església es reparteix pa beneït i una estampeta com les que podeu veure a les imatges.
Però què hi pinta aquí, la família de Cal Samsó?

Doncs, com que quan va començar tot això l'any 1894 la família de Cal Samsó va decidir d'administrar la festa (vol dir que l'organitza, la paga...) són ells mateixos encara qui, avui en dia, s'encarreguen que l'església estigui a punt i es responsabilitzen de les despeses del pa beneït i les estampes. Per això se'ls hi diu ADMINISTRADORS.
La senyora Maria Rosa de Cal Samsó també ens ha explicat que aquesta és una festa dedicada exclussivament als nens, que abans es rifava un tortell i que l'any 1994 es va celebrar el centenari.

AL MARÍTIM

Hola ja hem arribat sans i estalvis. Ja que erem al Museu Marítim per veure Bodies, vam veure la reproducció del submari de Narcis Munturiol que podeu veure darrera nostre.
Quan vam acabar de veure l'exposició de Bodies en vam anar a veure una altra.
Com que els companys de Maó estan embolicats en un projecte sobre l'Antàrtida, ens va picar la curiositat de veure "Atrapats al gel", una exposició sobre la llegendària expedició de Shackleton que pretenia atravessar a peu l'Antàrtida .
Vam veure fotos en blanc i negre i les primeres que es van fer en color que va fer el fotograf Frank Hurley, quan l'Endurance va quedar atrapat entre les plaques del gel.
Seguirem parlant d'aquest tema.

JA HEM ANAT A BODIES.

Ja hi hem anat.

És fantàstic, és al·lucinant!!

Poder veure'ns com som per dins, com erem de petits, tot el que tenim per dintre,...

No t'ho pots imaginar si no ho veus. Encara que ho havíem estudiat, fins que no ho veus... és impressionant.

Això de l'esquerra és un arbre bronquial, amb venes pulmonars i el cor.

No només es veuen cossos o órgans, també es poden veure com afecten al cos certes malalties com els càncers, o com queden uns pulmons que fumen.

Algunes de les coses que més ens han sorprès han estat que el cos té 96.000 km de vasos sanguinis; que la cèl·lula humana més petita de totes és l'espermatozoide i la més gran l'òvul; com som de petits i minúsculs quan som a la panxa de la mare; el cervell és més petit del que ens pensàvem; el cos és extraordinàriament complex,...

En aquesta exposició, tot i el que pot semblar d'entrada, no tens cap mena de sensació extranya, incòmode pel que s'hi exposa. Tot és com molt normal, com un museu i sovint sembla que tot sigui de plàstic. Això passa perquè s'ha fet servir una tècnica amb polímers que fa mantenir els cossos i órgans en bon estat, com si estiguéssin totalment plastificats. Alguns fins i tot estan colorejats per poder veure'ls millor.

El que ens ha agradat molt ha estat que hem pogut tocar un quart de cervell i un fetge. La sensació que tens és de tocar plastilina.

La foto de la dreta és un espècimen (tal com en diuen allà) seccionat per poder veure com és per dintre.

US HO RECOMANEM!!

AVUI ANEM A VEURE.... BODIES.

Avui anem a Barcelona, a les Drassanes, a veure l'exposició «Bodies» que mostra cossos humans reals i òrgans dissecats amb un procés denominat de conservació polimèrica, perquè puguin ser admirats tal i com són a l'interior de l'ésser humà.

Ja us ho explicarem.

De moment, si en voleu saber més:

La MALLA

Diari de Girona

You Tube